El Tarlà del carrer de l’Argenteria s’ha convertit en una de les figures gironines més emblemàtiques. Tant el seu vestuari com les seves acrobàcies dalt de la barra ens recorden als antics saltimbanquis que lluïren les seves habilitats per carrers i places gironines. Entre aquests guanyaren gran popularitat funàmbuls com Arsens Blondin, nom artístic de l’espanyol Federico Álvarez, que vuit anys després de travessar el riu Sena a París, al 1890 va creuar la plaça de la Independència. Amb anterioritat a aquest actuaren a l’escenari del Teatre Principal companyies de volatins o dansadors de corda que mostraren les seves habilitats caminant, ballant i fent acrobàcies dalt d’una corda de cànem.
Primeres companyies eqüestres
La proximitat amb Barcelona feu que durant anys la família Alegría, que regentà primer el Circo Ecuestre Barcelonés de la plaça de Catalunya (1879-1895) i posteriorment el Circo Ecuestre del Tívoli (1897-1907), desplacés fins Girona la seva companyia per tal de fer una breu temporada. El seu espai preferit fou el Teatre Jardines de Novedades de la plaça Marquès de Camps on els trobem, per exemple, al març de 1903, presentant cognoms il·lustres de la història del circ com els Briatore o els Perezoff.
La plaça de braus, malgrat estar bastant allunyada del centre de la ciutat, fou un dels espais preferits per moltes companyies eqüestres i acrobàtiques. Alguns d’aquests espectacles es completaven amb els arriscats enlairaments de globus aerostàtics tripulats per aeronautes com Budoy (1897) que mentre s’enlairava mostrava temeràries acrobàcies dalt del trapezi.
El caràcter cèntric de la plaça de la Independència propicià que s’hi instal·lessin circs ambulants fets amb construccions de fusta com el Circo Ancillotti (1888). Aquesta família ha passat a la història del circ per l’excepcionalitat dels seus exercicis acrobàtics dalt del “velocípedo”, bicicleta de dues rodes de diferent mida, sent la davantera de gran alçada i portadora dels pedals dins del seu eix. A Girona van fer nombroses amistats i el jove Hugo Ancillotti impulsà la creació del primer club “velocipèdic” de la ciutat.
El 15 de juny de 1889 s’inaugurà a la mateixa plaça el Círculo Álvarez, que més endavant passaria a anomenar-se Circo Álvarez. Inicialment Antoni Piferrer, el seu propietari, dedicava el local a fer balls i altres actes socials. Pocs dies després de la seva inauguració s’hi presentà una companyia de micos i gossos savis, però aviat fou reformat, ampliant les seves dimensions i afegint la instal·lació elèctrica. Aquestes millores van permetre presentar-hi la gran Companyia Eqüestre i Acròbata del Circo Español de Barcelona”, dirigida per Cirilo LLop. El Circo Álvarez va romandre dempeus poc més de deu anys, fidel al seu caràcter multidisciplinari; convivint a voltes amb altres circs provisionals que s’alçaren a la mateixa plaça, com és el cas Circ Ferroni, que visità la ciutat l’estiu de 1898.
Funàmbul, faquirs i altres prodigis
A començaments del segle XX cinemes gironins com el Granvia, el Saló Gerió o el Coliseo Imperial s’acostumaren a completar les seves programacions amb atraccions de circ i varietats. En aquest darrer espai va poder veure’s el número de Miss Rossie, filferrista que lluïa les seves habilitats dins la gàbia dels lleons de Mr. Wood (1910).
Els faquirs despertaven sempre gran expectació com és el cas de Blacaman (1928), que entre altre habilitats, hipnotitzava lleons. Suanhya (1929) va viatjar des de Barcelona fins Girona en tren, però a diferència de la resta de mortals ho feu dins d’una capsa per a guardar barrets. El seu trasllat des de l’estació de tren fins al Teatre Albéniz fou publicitat com l’avantsala del seu espectacle. Més sorprenent fou el faquir Campoy (1936) que anuncià que tancat en el seu taüt, lligat de mans i peus i tapades les vies respiratòries estaria soterrat a un metre de fondària durant quaranta-cinc minuts.
Els grans circs centreeuropeus
Les dificultats econòmiques que França i Alemanya travessaren a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, propiciaren que alguns dels seus importants circs vinguessin a casa nostra. Al 1924 ens visitaren dos grans circs francesos: el Gran Circ Royal de França de la família Prin i l’Hagenbeck. El primer vingué a mitjans de març, instal·lant-se a la plaça existent al carrer del Carme i el segon alça veles, a començaments d’octubre, al cor de la Devesa. Rere la marca Hagenbeck s’amagava realment el Circ Palisse que havia decidit canviar de nom per realitzar la seva segona tournée per Espanya. El seu espectacle comptava amb atraccions excepcionals com el filferrista Maiss, els lleons del domador espanyol Jesús Vargas, els trapezistes Troupe Algevol i els pallassos Barraceta. Precisament Isidoro, un dels membres d’aquest trio de pallassos, era fill de Flaçà. Un any després i en el mateix lloc, s’instal·là el Gran Circ Hipòdrom Pinder, dotat d’una impressionant col·lecció d’animals, amb més de dos-cents cavalls, i una quantitat de vehicles i caravanes que posada en filera formava una cua aproximada de dos quilòmetres.
Els grans circs europeus que visitaren Girona deixaren una empremta difícil de superar. Les seves grans dimensions contrastaven amb les petites dels circs espanyols ambulants de l’època. Durant molts anys, fins a passats els cinquanta, la majoria dels circs d’aquí tenien unes mides modestes, coberts amb lona però sent de fusta la part circular que tapava les graderies.
Les fires de Sant Narcís es convertiren en un període propici per l’arribada de circs i aquests, per aprofitar la gran afluència de gent, solien instal·lar-se prop de l’espai on els firaires plantaven les seves atraccions: primer, a l’Avinguda de Jaume I, més tard, a començaments dels anys seixanta del segle passat, a la Devesa, aprofitant que els firaires també s’hi havien traslladat. La proximitat amb Figueres feia que a voltes els circs que visitaven la capital alt empordanesa per les fires de la Santa Creu també s’apropessin, abans o després, a la capital de província. A vegades es donaren casos de circs, com l’Olimpique Circus de Salvador Hervás, que visitaren Girona dues ocasions en un mateix any (1934).
Entre els altres circs que actuaren durant els anys trenta i quaranta del segle passat cal destacar el Circo Nacional de la família Frediani, el Maravillas d’Eugenio Romero (que solia fer la ruta d’Andalusia), el Trébol del matrimoni Bárcena-Perezoff i el Corzana. Aquest darrer presentà alguns espectacles al Teatre Principal publicitant-los com provinents del Circo Olympia de Barcelona. Però, sens cap mena de dubte, l’empresa que més circs ha presentat a Girona ha estat la dels germans Amorós-Silvestrini. Essent les fires de Sant Narcís les darreres del calendari solien finalitzar la seva temporada a Girona, on moltes vegades coincidien els dos circs en ruta que habitualment tenia l’empresa. Els darrers dies de la seva estada gironina solien ajuntar les dues companyies en una sola, donant així l’oportunitat a qui encara no havia vist cap espectacle de poder veure, a preus populars, el millor de cada programa.
Silvestrini fou l’introductor dels circs italians a Espanya. Dos d’ells començaren la seva tournée a Girona: el Circo Jarz (també publicitat com Italiano, 1957) i el Circo Italiano Aurora (també anomenat Casartelli, 1958). Juntament amb el Circo Cristiani (1958), els tres mantenien l’essència del circ antuvi, familiar, amb artistes polivalents, capaços de presentar números de disciplines diverses. En algunes de temporades, els Amorós-Silvestrini s’associaren amb el valencià Salvador Hervás, presentant espectacles com el Circo Mexicain. Quan aquest circ visità Girona per les fires de 1959 el periodista Jordi Oms va entrevistar al domador Gerardi dins la gàbia, envoltat de set lleons.
Poques vegades els circs d’aquesta empresa trobaven competidor a les fires de Girona. I les excepcions són comptades. Així, al 1964 els aficionats gironins tenien tres circs per escollir: el Cirque d’Hiver i el Continental dels Amorós-Silvestrini i el Circo Roma dels germans Alonso. L’any següent trobaren un gran competidor en el Circo Atlas dels pallassos germans Tonetti, que portava com artistes als Faggioni, que anys més tard es convertirien en empresaris circenses.
Les fires de 1965 foren un moment especialment complicat pels Amorós-Silvestrini ja que en només un mes i mig havien patit dues pèrdues: la mort de Lucas Amorós i l’incendi del Cirque de París a les festes del Tura d’Olot. Osvaldo Silvestrini i Paquito Amorós van decidir aleshores ajuntar les dues companyies que tenien, debutant tres dies després que el seu competidor. A l’any següent els Tonetti repetiren per fires amb un extraordinari programa que comptava amb els trapezis volants dels 4 Jarz i el malabarista Bela Kremo. Però aquest cop els germans Amorós-Silvestrini (que mantenien intacte el nom de l’empresa malgrat el traspàs de Lucas) plantà cara portant al Circo Togni d’Itàlia, que comptava amb atraccions d’aquesta família combinades amb altres com el malabarista valencià Gran Picaso. El Circo Atlas ja no tornaria a Girona fins al 1981, curiosament un any després que els Amorós-Silvestrini fessin la darrera estada a la ciutat emprant la marca Circo Americano, llogada a Arturo Castilla.
La gran amistat que els Amorós-Silvestrini tenien amb Feijóo-Castilla feu que aquests darrers els respectessin i mai entressin en competència. Així solien portar els seus circs al mateix novembre, un cop finalitzades les fires o bé durant l’estiu. Acostumaven a fer visites llampec ja que mai sobrepassaven els tres dies d’estada, en un intent de màxima rendibilitat de la seva gira, tot gràcies a una modèlica organització que els permetia muntar i desmuntar el seu circ en temps rècord.
Els circs en ruta peninsular
L’empresa Feijóo-Castilla podia basar la seva publicitat tant en artistes circenses de renom com procedents d’altres àmbits, com el cas dels cantants Antonio Molina i Enrique i Ana (Circo Price, 1962 i 1980), Mary Santpere (Festival Mundial del Circo, 1971) i els pallassos de la tele: Gaby, Fofito, Miliki i Milikito (Circo Americano, 1978). Entre les grans atraccions circenses podríem destacar: Pinito del Oro i els pallasos Rudi-Llata (Circo Price, 1969), els fills dels llegendaris pallassos Pompoff i Thedy: “Zampabollos”, “Nabucodonosorcito” i Víctor (Circo Price, 1972 i 1975) i els deu óssos polars d’Ursula Botcher (Circo Price, 1974).
Pocs dies després de finalitzar les fires de 1967 arribà per primer cop a Girona el Rusus Circus de Cristóforo Cristo. En el programa sobresortien els domadors de panteres Alfred Beautour i de lleons Ángel Cristo, els filferristes Arata i els pallassos Germans Méndez. Segurament, la reeixida incursió dels Feijóo-Castilla per terres gironines feu que els Cristo decidissin no tornar fins set anys després, quan -ja amb Ángel Cristo a la direcció- el Circo Ruso, actuarà un únic dia (16/08/1973) dins de la plaça de braus sense muntar la seva vela. Al 1975 quasi per les mateixes dates estiuenques es presentaren de nou sota el nom de Circo de Budapest. Però fou al 1978 quan ens visità per primer vegada amb el nom que li donaria més fama: Circo Ruso sobre hielo. Comptava amb dues pistes de grans dimensions, una clàssica circular i un altre rectangular de gel. Quatre anys més tard Ángel Cristo tornà a Girona en companyia de la seva segona esposa, Bárbara Rey. La seva situació personal s’havia agreujat per una sèrie de problemes: acabaven de finalitzar de manera sobtada una problemàtica gira per França, li havien aplicat cinquanta punts de sutura a l’esquena degut a l’atac d’una de les seves feres i per acabar de complicar les coses, a l’arribar a la ciutat, Cristóforo Cristo va tenir un amago d’infart i va tenir que ser ingressat al Trueta. Al 1997 Ángel Cristo alçà la seva vela dins la plaça de braus amb un programa que comptava amb excel·lents animals-artistes: els Casselli (que asseguraven tres números: pas a dos a cavall, cavalls en llibertat i elefants), els gats d’Elena i Serguei, les foques del Duo Burkalli i com sempre, les feres d’Ángel Cristo. Ángel Cristo va tornar per darrer cop a Girona al març de 1999 com a primera figura del Circo Universal.
La original proposta del Circo Ciudad de los Muchachos del “padre Silva” portava incorporat un rerefons religiós i tenia una curiosa forma de publicitar-se: alçar les seves clàssiques piràmides humanes en diferents espais de la ciutat que visitava. Les quatre vegades que actuaren a Girona ho feren en espais diferents: la plaça de les Botxes de la Devesa amb la seva vela (1968) i sense aquesta al Teatre Municipal (1982), a la plaça de braus (1989) i al pavelló de Palau Sacosta (1992).
El Circo Mundial visità Girona per primera vegada al 1982. Malgrat tenir atraccions de nivell, com els funàmbuls Quirós, presentava com a cap de cartell als televisius Pancho i Javi de la popular sèrie Verano azul. Tot semblava indicar que el circ dels germans González prendria el relleu dels germans Amorós-Silvestrini com a “circ de les fires”, però no fou així ja que trigaren quatre anys en fer la segona i darrera visita fins a la data, amb un programa encapçalat pels pallassos televisius “Monano y su banda”. La continuïtat vingué de la mà de circs estrangers que es van establir a casa nostre com és el cas dels diferents circs de la família Faggioni —Circo Las Vegas sobre agua (1984), Circo Royal Americano (1985), Circo Europa (1986-89)—, els Rossi —Circo Nacional de Italia (1991), Circo Italiano (1992), Circo Europa (1995)— i Zinneker — Circo Alemán Medrano (1993-94). Els Faggioni, que també vingueren en repetides ocasions a la ciutat fora del període de fires, apostaren pel format de les tres pistes amb els circs Europa i Americano.
Els darrers vint anys
Les fires de Sant Narcís de 1997 estrenaren tant circ com ubicació. El jove historiador figuerenc Genís Matabosch –aleshores estudiant a la Universitat de Girona- portà per primera vegada a Catalunya el Circ Raluy. Els Raluy, que havien vingut per primer cop a Girona al 1978 emprant la marca Circo Ringland, havien canviat d’estil –ara a l’antiga- i rebatejat el seu circ amb el cognom familiar. Les seves caravanes d’època ompliren de romanticisme la plaça Miquel de Palol i des de aleshores s’ha mantingut fidel al seu estil tradicional, assegurat per membres de la nissaga Raluy i pocs artistes aliens a aquesta.
El mateix Matabosch, ara en societat amb el productor francès Claude Blessés, presentà al 1998 el Circ de Moscú sobre gel, on brillaven amb llum pròpia la parella de pallassos Serguei Prosvirnin i Vladimir Starikov. El jove figuerenc organitzà set anys després, el 2005, la primera gira fora del territori francès del prestigiós Cirque Medrano. Aquesta finalitzà a Girona amb un èxit sense precedents, quedant més de dues-centes persones sense poder comprar localitat en la darrera funció. El Medrano presentà aleshores dos números que acabaven de ser premiats al Festival Internacional de Circ de Montecarlo: el tigres blancs de la Susan Lazey i els cavalls de Carlos Saavadra. El Circ Medrano repetí la seva estada el dos anys següents: el 2006 amb l’espectacle del Circ sobre Aigua i el 2007 amb Les Estrelles del Circ de Moscou.
La inclusió del circ dins la programació del Festival de Teatre Temporada Alta ha permès que els gironins gaudeixin d’espectacles com els de la companyia acrobàtica de Tianjin (2004), Slava’s Snowshow (2009) o la pre-estrena mundial de Nebbia (2007). Aquest darrer, de les companyies Teatro Sunil i Cirque Éloize, era un espectacle de tall contemporani amb un marcat caràcter intimista que treia a la llum sentiments i emocions, en els quals l’espectador es sentia proper de l’aventura representada: curiosa simbiosi de música, teatre i circ, que destacava per la seva excel·lent il·luminació i posada en escena.
A mitjans d’abril del 2008 arribà a Girona ‘Piratas, Piratas!’, de la prestigiosa companyia holandesa Stardust. L’espectacle estava influenciat per les darreres produccions de Hollywood sobre les aventures de pirates. El programa destacava per la seva qualitat, varietat de disciplines, riquesa de vestuari i música, en especial un apoteòsic final amb els artistes ballant jumping jumpstyle.
Circus Arts Foundation, organitzadora del Festival Internacional de Circ Elefant d’Or, ens presenta aquestes properes festes, al pavelló de Fontajau, el Circ de Nadal de Girona. Aquesta fundació sense ànim de lucre presenta una selecció dels millors números de circ sobre gel del món, acompanyats de dues atraccions premiades al Festival de Figueres: els pallassos xilens Caluga i la jove contorsionista nord-americana Jordan McKnight.